Simplement patètic!

Ahir al vespre, després de tornar de la festa de cel·lebració del meu divuitè aniversari vaig veure amb la meva famila el partit de futbol entre els dos equips de la ciutat andalusa de Sevilla, amb la trista actuació de grups neonazis ensenyant banderes espanyoles amb aguiletes i amb creus gamades, fins i tot unes en contra de S.H.A.R.P.
Verdaderament vaig sentir una gran tristor per aquells desgraciats que pensen que aquests dogmes són un sentiment a seguir.

Una altra tarda per veure la sel·lecció

Com ja és habitual any rere any, i aquest no n’ha sigut una excepció, el dia dels innocents s’ha ce·lebrat el partit de la nostra sel·lecció contra qualsevol que troben que no tenen res a fer (cada cop baixem més el nivell dels nostres contraris).
Aquest any contra Colombia, un equip que ens ha demostrat clarament com no es juga a futbol, però bé, com a mínim és dels pocs que gasta el seu valuosíssim temps en venir al camp nou a jugar contra nCom ja és habitual any rere any, i aquest no n’ha sigut una excepció, el dia dels innocents s’ha ce·lebrat el partit de la nostra sel·lecció contra qualsevol que troben que no tenen res a fer (cada cop baixem més el nivell dels nostres contraris).
Aquest any contra Colombia, un equip que ens ha demostrat clarament com no es juga a futbol, però bé, com a mínim és dels pocs que gasta el seu valuosíssim temps en venir al camp nou a jugar contra nosaltres.
El partit en si ha estat prou be, entretingut, un típic partit de la sel·lecció, però m’agradaria remarcar un parell de coses que no m’han agradat gens de l’organització de tal aconteixement esportiu:
1- Les entrades pel servicaixa estaven mal impresses i les hem hagut d’anar a canviar a “Atenció al Soci”. osaltres.
El partit en si ha estat prou be, entretingut, un típic partit de la sel·lecció, però m’agradaria remarcar un parell de coses que no m’han agradat gens de l’organització de tal aconteixement esportiu:
1- Les entrades pel servicaixa estaven mal impresses i les hem hagut d’anar a canviar a “Atenció al Soci”.  A la pràctica no ens ha costat res ja que afortunadament teniem tal atenció molt a la vora, però el fet que unes entrades en que hem hagut de pagar la comissió conseqüent a fer-les pel servicaixa no estiguin ben fetes fan que et plantegis utilitzar més aquest tipus de venda d’entrades, en aquest sentit un pèl precari.

2- Ja dins del camp ens han separat per aficions, amb quin objectiu? en teoria no era un partit per a la “integració dels immigrants”? Potser aquest no era l’objectiu però m’ha sobtat ja que m’han regalat un CD a l’entrada del camp on hi especifica clarament.

3- L’absència de públic català és un pèl preocupant per que es continui fent tal partit amistós el dia dels innocents, veient la quantitat de gent que hi va, això si que sembla una verdadera innocentada.

4- Ja per acabar, només una petita anècdota, en un petit Zeppelin que han passejat a la mitja part del partit hi havia un escrit la mar de maco: “estem amb l’espor”.  Potser el gran analfabet que ho va escriure no se’n va adonr, però un partit en que es reivindica la nostra cultura i la nostra catalanitat no costa gens escriure mitjanament be.

 

De totes maneres, ho considerarem una gran tarda pel futbol català, no troben?

el meu grup

Perquè ho sabeu, mentres no he estat actualitzant, jo i els meus amics hem creat un grup de Punk HardCord Torrellenc molt pata anomenat Fote’t un tret!
Quan pengem algo al myspace es veurà per aqui

Vinga gais, agur!

Avui, diada!

L’onze de Setembre de 1714, després d’una llarga campanya de guerres, assetjos i bombardetjos sobre la ciutat de Barcelona, la capital del nostre païs i els pocs segadors que quedaven en peu defensant la llibertat de la nostra pàtria van caure davant les tropes de Felip V.

3 Segles després ens pertany a nosaltres el gran honor de rendir-li’s culte als caiguts defensant la nostra terra i anem tots al fossar de les moreres a recordar-los i homenatjar-los com el que van ser, uns lluitadors valents i catalans fins la última gota de sang que els hi vessés per les seves venes.

3 Segles després moltes coses han canviat, ara les coses són molt millors que les d’abans i d’això dubto que algú m’ho discuteixi, però la mentalitat de les persones continua essent igual de primitiva que fa 300 anys, els catalans continuem desitjant la Independència de la nostra terra i continuem sense moure un dit per aconseguir-la, jo dic, si es vol, es pot, perquè no movilitzar-nos per la terra igual que van fer tots aquells segadors que, cabrejats amb l’invasor, van lluitar fins la mort? Perquè ens hem d’acontentar amb lo que ens donen? Perquè no anar a aconseguir el que realment es desitja? Des d’aqui us crido a tots per anar al fossar de les moreres, al monument a Rafael Casanovas o a qualsevol tipus d’acte commemoratiu a prop de casa vostre i reflexioneu en com seria el nostre païs si les coses haguéssin anat diferent.

La lluita continua! ||*||

Si Senyor!

Mai he deixat d’estar orgullós de ser culé, som un dels millors equips del món i la seva plantilla ho pot demostrar, tenim un palmarès brutal, som un equip envejat arreu del món i l’única taca negra del club, era la nostra directiva, distorsionada, dividida i sense les idees clares, però l’altre dia van donar una noticia que demostrava que per fi, la directiva d’en Laporta feia algo decent.

Air Berlin no fa les explicacions en català

L’equip havia de viatjar amb la companyia Air berlin (Alemanya) que té una sucursal a Palma de Mallorca, però van abandonar l’avió perquè les hostesses i pilots eren incapaços de parlar en Català, i a aquest acte només puc dir-hi una cosa: Si Senyor!!

El club, que es va unir a la petició dels catalano-parlants mallorquins que portaven temps demanant que els trajectes a Mallorca es féssin en català, va haver de pagar totes les despeses de vol i del viatge tot i que al final no van volar amb aquell avió però va demostrar que es pot lluitar per un combat que no està gens mort.

La lluita continua!

La gran diferència

Avui he anat a rebre a mon tiet que arribava de l’Argentina i ja fotia uns dos mesos que estava per allà, de camí a l’aeroport, que hi hem anat amb tren, m’he adonat d’una cosa que he trobat un pèl estupida, les diferències lingüístiques entre el castellà i el català. Si, evidentment, són llengües diferents i no penso discutir-ho a ningú, però el que m’ha sobtat molt és que quan estavem esperant a que arribés el tren que ens portava fins al prat he escoltat que el megàfon difonia una informació en català que deia que el tren amb destinació Sant Andreu Comtal estava arribant a la via 3, just al acabar de dir això ha dit exactament el mateix però en teoria,  en castellà. Potser encara no ho heu captat però es que en català ha dit: Sant Andreu Comtal via 3, i en castellà ha dit: Sant Andreu Comtal via 3. Potser us semblarà una tonteria el que acabo d’escriure però no trobeu que és encara més estupid haver de repetir una cosa en una llengüa que es diu exactament igual? Així com a mínim es pot demostrar que nosaltres discriminem el castellà i que insultem a tots els castellanoparlants que viuen a Catalunya i tonteries d’aquestes que afirmen els blavers de la capital espanyola.

Però, la cosa no s’ha acabat perquè després, quan ja haviem pujat al tren hi havia escrit en diversos cartells de la Renfe uns cartells que donàven una adreça electrònica que servia per l’atenció dels clients d’aquesta companyia, el que passa és que n’han fet dues, una pels clients catalans i una pels castellans, la pels catalans és clients@renfe.es o algo així, i la pels castellans és clientes@renfe.es.  Clar, aqui es nota la gran diferència, és impossible per a un espanyol d’entendre una llengüa tan complexe com la catalana que no només han de repetir la informació totalment indesxifrable en la nostra llengüa que fins i tot són totalment incapaços de fer una sola pàgina web i que allà es pugui triar l’idioma en qüestió.

La veritat és que aquest món és de bojos, mentre uns diuen que es discrimina el castellà al nostre païs, un lloc on no l’hauriem ni de sentir, els altres estem en un món ple d’antinacionalisme i de castellanades pel carrer. Em sap greu viure en un món així.

Nou Fotolog!

Http://www.fotolog.com/shootador

M’he fet un nou fotolog perquè ja n’estic fins als cullons de que ningú es passi per aqui.

Pa la Penya!

 

La Violència

És i ha sigut sempre la veu del feixista i del excrement de la societat que no sap raonar amb civilització amb les persones, penseu que és l’última arma que s’ha de fer servir per ser una persona mitjanament capacitada per viure en un mon amb gent i no en canvi amb una colla de simis que lluiten per ser els amos de la manada, però no oblideu mai que algún dia arriba el dia de fer-la servir, i aquell dia, els que pensen que sonm uns dèbils sabràn el que és rebre de veritat, no oblideu que primer sou persones i heu evolucionat més que aquells que no tenen capacitat de raonar, però si arriba el moment, que es demostri la nostra vàlua!

No us feu els fluixos, només teniu excusa si aneu molt billys xD

 

Després d’un dijous mogudet per Terrassa ja que vaig haver d’anar a fer la declaració judicial davant dels jutges i la roda de reconeixement del sospitosos de l’atracament, avui he aconseguit miraculosament que la mare deixés de preocupar-se per lo que em pogués passar si anava al concert de Pallejà i, efectivament, hi he anat, són dos quarts de vuit del matí, però es que tenia moltes ganes d’escriure no sé perquè. La veritat és que el d’avui ha sigut un gran concert, he arribat a Sant Vicenç a les 11 i a l’estació m’estava esperant l’Alba (http://www.aleteodeunamariposa.blogspot.com ) i tot i que ens hem trobat el killu del Gabi que feia tres-cents mil anys que no el veia hem arribat a Pallejà, hem trobat el lloc del concert, el nimo i el canye i tota la tropa de la farlopa i per allà a les 12 o a la 1, la veritat és que al no tenir rellotge anava un pèl desorientat, han començat a tocar unes ties que feien un rock ben tranquil però ens ha servit per anar cremant motors. Després la Rumba de la pegatina ens ha fet suar com a porcs i el petja l’steve i jo hem acabat sense samarreta tot demacrats per allà al mig, al final de tot, quan ja estavem rebentadíssims els Sota de Palos han vingut a tocar els nassos i ens han deixat encara més baldats, quina gran actuació, m’ha agradat molt, llastima que les idiotes de seguretat no deixéssin cel·lebrar-ho com deu mana, les festes s’han de fer com a Torrelles, sense seguretat! Bé, al final hem acabat per allà quarts de sis, hem hagut d’esperar ben poc a que passéssin els primers trens i hem arribat a Sant Vicenç que no arribàvem per agafar l’autobus, per sort, el pare de canye estava per allà i ens ha portat cap a Torrelles.

I ara, arribo a casa, em connecto una estona i al navegar un rato descobreixo la mateixa història de sempre, la tia que m’agrada està penjada per un altre, que hi farem, ja m’ha passat tantes vegades això que no sé ni per on començar.

En tot cas, bona nit macos!

 

Franco feia molt menys que molts catalans…. xDDDD

Aquesta tarda, quan el warrock m’ha fet fora perquè anava laggat, m’he connectat una estona al messenger i he parlat amb certa persona que m’ha fet veure com ens veuen els espanyols, i la diferència amb la realitat, tal persona m’ha dit que els catalans estàn discriminant els espanyols més del que a l’època franquista els espanyols van discriminar els catalans. A mi em sembla molt be que la hipocresia espanyola invaeixi els joves espanyols però com a mínim que es tingui en consideració la grandària de l’estupidesa que s’acaba de dir, o com a mínim que aporti proves que demostrin que aquesta teoria pot ser certa. Ara que, si ho pensem be, perquè ho haurà dit? Deu ser perquè tot Catalunya discrimina als espanyols,,,, espera, si és al revés, els espanyols han discriminat molt als catalans i ara, amb les victòries esportivament parlant espanyoles encara més, ahh, aleshores ho haurà dit perquè la gran majoria de cadenes de TV que s’emeten a Catalunya són en català,,,,,espera, però si només n’hi ha 3 o 4 i a sobre una de les espanyoles ha enviat una carta al govern que diu que les TV que s’emeten a l’estat s’emetin en només una llengüa, l’espanyola, ahh, doncs per això no crec que hagi sigut, potser ha sigut perquè tenim un govern totalment català que el seu principal objectiu és aconseguir la independència de la nostra nació, espera, però si ens governa un grup de pallassos enviats de Madrid pel PSOE que no tenen ni criteri i a sobre el president no és ni d’aqui (amb aquest comentari que no se’m tatxi de racista perquè no ho sóc), ahhh, ja ho sé, serà perquè la premsa està totalment en català, ai, doncs no, si en català només hi ha el punt i l’avui,,,, doncs, no hi caic, que haurà volgut dir aquella persona quan ha dit que amb Franco hi havia menys discriminació dels catalans enlloc de la que els catalans li creem ara als espanyols residents al nostre pais. Espera, només hem parlat de la discriminació dels catalans als espanyols d’avui dia però si pensem be, quin tipus de discriminació va fer Franco als catalans a part de prohibir-nos parlar la nostra llengüa, prohibir-nos llegir en la nostra llengüa, prohibir-nos manifestar-nos com volguéssim, ens tenien controlats, o deixavem d’existir, i s’ha de tenir en compte que això va venir després d’una guerra civil en que milions de catalans van perdre la vida.

 

Me’n vaig perquè mon pare necessita l’ordinador però abans deixaré un petit video per a tot aquell espanyol que es preguntin perquè els catalans volem ser independents

 

 

Visca la terra ||*||

Terrassa, Mala raça!

Després del meu gran error del dissabte en equivocar-me de dia en el concert d’Obrint Pas a Igualada estava molt deprimit i amb ganes de tornar al poble ni que fós per no fer res, però al conectar-me una estona a la tarda la Núria em va dir que hi havia un concert dels valencians a Terrassa i que ella hi aniria, OPORTUNITAT PERFECTE!

Era la oportunitat perfecta per a veure els OP

No la podia pas desaprofitar, o sigui que em vaig passar la tarda buscant combinacions de trens, la localització del concert, com moure’s per allà, etc. Total, que un parell d’hores abans de marxar la Núria m’envia un sms dient-me que ella no hi aniria (meeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeerda!!!) però jo ja estava massa emocionat com per deixar-hi d’anar i després d’insistir una miqueta mon pare, ma mare i els avis no van tenir cap inconvenient en deixar-m’hi anar amb la condició que m’anéssin trucant cada dues hores, es que clar, el pla era anar allà a veure el concert i com que no tenia amb qui tornar quedar-me per allà Terrassa esperant a que passés el primer tren. Vaig arribar a la ciutat egarenca a les 22:00h i després d’un petit sopar i de coneixer un grupet d’un noi que es deia Bernat i un parell de mosses que no es van dignar ni a dir-me el seu nom vaig anar cap al primer concert, Kayo Malayo es diuen, ostres, que serà? Primer em vaig quedar miran-t’ho desde fora i com que veia que allò s’animava perquè era com una mena de mescla entre rumba-ska-punk m’hi vaig apuntar, a la primera olla, la ampolla d’aigua de litre i mig que m’acabava de comprar va rebentar i em va mullar tota la motxilla així que vaig decidir de deixar-li a una noia que estava apalancada a la primera fila i me’n vaig anar a fotre olles, amb lo cego que anava no em vaig enterar que estava a un concert fins a la última o la penúltima cançó. Al acabar-se el primer concert em vaig quedar mig empanat per allà al mig, no sabia que òsties fotre i quan anava a marxar per prendre algo sento una mica de música i a tornar ràpid cap a les olles, era OBRINT PAS, i començaven amb un “gran circ dels invisibles” bestial, després “Més lluny”, “benvinguts al paradís”, “avui com ahir”, “caça de bruixes”, “no tingues por”, “del sud”, “el cant dels maulets” o “Som” van ser les cançons que em sabia i per tant m’hi vaig deixar la veu.

Al acabar-se encara em faltaven tres horetes per marxar així que vaig anar a fer un lliret, i em vaig dedicar a fer una volta turística per la Terrassa nocturna, tenia el seu encant però no hi havia ningú, els problemes van arribar a les 3, quan després de passar per una plaça uns tios em van començar a perseguir, em vaig girar per a veure que volien i em van demanar tabac, al treure els pitis per donar-li al pobre yonki que me’n demanava em van demanar pasta i al negar-m’hi em van agafar pel coll, m’hi vaig tornar però ells eren dos i un m’agafava pel coll, tot i que li podia haver trencat la cara perquè el fill de puta era un demacrat mental per la heroina de collons, però jo estava espantat per la situació així que vaig demanar ajuda, per sort, uns musculitos van passar per allà i un d’ells era policia, van agafar al més yonki dels dos i l’altre  va escapar, al trucar la policia perquè vingués a empresonar el fill de puta que m’havia intentat robar va apareixer l’altre individu amb un ganivet de 18 cm amenaçant-nos de matar-nos si no deixavem en pau a son germà, lògicament vaig fugar per potes, no es que m’agradi gaire que m’apunyalin… i el tarat mental del ganivet va perseguir els altres tres nois, uns 5 minuts després vaig tornar per a veure el que passava i em vaig trobar tot de cotxes patrulla al mig del carrer i agents emmanillant als demacrats mentals que m’havien intentat atracar, qui ho havia de dir, després d’amargar-me una mica l’existència feia 6 mesos, la policia havia fet una cosa bona per mi, salvar-me!

Mossos en plena acció

Vaig haver d’anar a fer la denuncia i a urgències perquè m’havien fet mal al coll, per sort, no va ser res i només hauré de portar un collarín durant uns 3 dies, però m’he passat 5 hores entre policia, a quarts de set ha arribat mon pare, hem fet la denúncia i d’aqui uns dies hauré d’anar al forensce (no sé com s’escriu) a que vegi les lesions que m’han causat aquells subnormals i si encara em duren per agressió a un menor i intent d’homicidi han dit que a aquests pallassos els hi poden caure com a mínim 5 anyets, el que passa es que no s’estaràn més de 2 anys a l’ombra, aquests subnormals els hi sortirà el cigarro més car de la història, pagaràn pel que m’han fet!

Tenia el cap de setmana perfecte i l’he cagada.

Els A-cero en directe

El divendres, per acabar la setmana jove, un concert desde les 6 de la tarda de tots els grups torrellencs, entre ells Asak o Metralletas distorsionadas, i a la nit el concert d’A-cero a Santa Coloma amb el Petja equivocant-se i oblidant-se la lletra de les cançons, veure això no té preu.

I en teoria demà tenia un final de setmana perfecte, anava a Igualada a veure els Obrint Pas i quedar amb la Laura, altrament coneguda com la Monty, i pillar el cegu del mil i passar-m’ho de putíssima mare, el que passa es que un error innocent, com és el d’equivocar-se de dia ha causat la meva baixa en el concert i per conseqüent la meva petita depressió de final de setmana. Al final el que ha passat és que vaig llegir un comentari al fotolog de la Maria que deia que el concert d’Obrint Pas era el dia 6, jo innocent de mi, vaig creure-m’ho, i vaig planejar un cap de setmana perfecte a Igualada al diumenge a la nit, empalmar i tornar a Torrelles el dilluns al mati, quin n’ha sigut el problema? Doncs que el concert no era pas el diumenge, sinó el Dissabte però com que no començava fins les dotze de la nit no es considerava dissabte sinó que ja era el dia 6 o sigui que vaig caure en la trampa del temps i no hi vaig caure. Quan m’ha trucat la monty a 2 quarts d’11 preguntant-me si venia o no m’ha caigut el món a sobre, és curiós com una ilusió com la de crear-se un cap de setmana perfecte se te’n va en orris en una sola paraula després d’una pregunta molt innocent: -El concert no és demà? -NO!

 

Núria, em vas avisar, però no et  vaig fer cas, aquesta si que ha sigut una de les pitjors cagades que he fet mai, merci per advertir-me.

 

A-cero i Alba, per si ho llegiu, sou uns putos cracks, us estimo un ou, us vull veure més sovint.

REGLES DEL JOC:
-Escull una banda/grup/cantant.
-Posa una foto de la banda/grup/cantant que has escollit.
-Respon només amb títols de les seves cançons.
-Nomina a 6 persones perquè segueixin el test.

Grup escollit: Obrint Pas
1. Ets un home o una dona?: Som

2. Com et descrius?: Continuant Avançant
3. Com estàs ara?: Esperant

4. Com et veus?: Sense Terrra
5. Com et veuen les persones?: Lluny d’aqui

6. Com descriuries la teva anterior relació sentimental?: No hi ha demà
7. On t’agradaria estar ara?: Àfrica

8. Com és la teva vida?: Benvinguts al paradis

9. Què demanaries si poguessis demanar un desig?: La revolta de l’ànima
10. Una frase sàvia?: No tingues por

11. Què li diries a la persona que més estimes?: No tingues por
12. Què li diries a la persona que més odïes?: Lluny d’aqui
13. Què li diries a un amic?: On vas¿

14. Què vols ser en aquesta vida?: Del sud
15. Com és per tu l’amor?: Respecte
16. Què vols?: El gran circ dels invisibles
17. Què no pararàs de fer mai?: Continuar avançant
18. Què opines de la distància?: Més lluny
19. Què t’agradaria fer?: Telefeixisme muajajaja
20. Què valores d’una persona?: Quan no hi ets

Quin diumenge que ens espera ^^

Aqui vé una dedicació especial per a tots aquells energúmens que es foten amb els que no van amb Espanya.

Aqui us vé un regalet del tiu Joan que us farà un petit pronòstic del futur, si acabo tenint la raó me la donareu com a bons germans i jo em passejaré tranquilament pel poble amb el meu maik a una ma, la meva birreta d’importació alemana a una altra i la bandera Alemanya acabada de comprar només per aquesta ocasió i ja penjada al balcó perquè els espanyols que la vegin s’hagin de tragar l’únic anti-Roja d’aquest poble que cada dia està pitjor.

Mireu, per començar sortiran els matats del cuatro començnt amb e seu paperet des de les 3 de la tarda des de la plaça de Colom (Que encara a hores d’ara es dubte de si era català, té cullons…) fins a les 3 de la nit (en el cas que la guanyin, si perden no faràn ni la entrega de premis,com els histèrics d’Antena3) amb cròniques dels millors fubolistes, entrenadors i analistes de futbol, que, lògicament, tots coincidiran en que Espanya ha jugat molt millor aquesta eurocopa i que té moltes possibilitats de guanyar-la (0) però diran que s’ha d’anar molt en compte amb Alemanys perquè són un gran equip i saben jugar perfectament, en canvi, els presentadors, els locutors i els assalariats del grup del canal+, estranyament, ovacionaran una gran victòria espanyola en que la eròica i la èpica els portaran fins a la victòria i que tenen una plantilla molt superior a la dels matats de la sel·lecció alemanya (Aquest adjectiu canviarà per nazi en el recurs del partit perquè ja estaràn desquissiats).

Per allà les 8 tots els que estiguin a Viena ja estaràn al camp, tots els que estiguin al bar neguitosos i amb la seva canyeta i els de zona cuatro estaràn tots pel terra perquè amb els nervis s’hauran endosat tot el puto calimocho que es pot fer amb una bodega sencera de Vi de Rioja (MAI DEL PRIORAT PER FAVOOOOR) o a base de Sangries hauran pillatla papa del mil.

Quan comencin Espanya sortirà molt posada al partit, dominarà la pilota però no podrà passar el mur defensor Alemany, fotrà un parell d’ocasions d’aquestes que l’únic que faràn és escalfar una miqueta al Lehmann i Alemanya fotrà només una jugada, sense un especial perill, però tots sabem a on tindràn els cullonets tots els seguidors d’aquesta pèssima sel·lecció. A la segona, recital Espanyol, però mala sort, partidàs del porter, males decisions arbritrals o del sabio d’hortaleza i Alemanya, que sap com jugar, en fotrà un, al principi, i un altre al final, i, adeu al somni. Els dos polonesos (curiosa la procedència, no?) es fotran un festí amb el pobre incompetent del Ramos i el Puyol sol no els podrà aturar, el Casillas en pararà com a mínim 8 però els gols seràn els típics gols alemanys, jugades elaborades que acaben sempre dins de porteria però sense ser especialment estètics. Ballack li guanyarà la partida totalment a la parella del Barça ja que no els hi deixarà fer res de joc i ell la portarà tot tranquil amb la seva classe i toc. La muralla defensiva alemanya serà molt més dura del joc que està acostumat a fer Espanya, pensem que Alemanya està jugant molt millor que Italia i Espanya no li va endosar cap gol a l’equip azzurri, contra Rússia ni van fotre tres simplement pel fet que van marcar primer i els Russos no van saber com reaccionar, i es quedarà sense encaixar cap gol, aquest n’és el meu pronòstic, un 2-0 pels germànics.

O sigui, l’any perfecte de la sel·lecció espanyola es quedarà en una descepció general, què, lògicament, l’haurem de sofrir en tots els aspectes de la societat desde la premsa, ja sigui escrita o per TV, o la reacció dels autobuseros, la moralitat de la societat baixarà un munt, encara sort que quedarà un home content a tot el territori peninsular, jo. L’any del cuatro l’únic que significarà és el triomf per cuarta vegada de la sel·lecció alemanya d’aquest titol internacional. El crit de podemos quedarà en l’oblit ja que no haurà servit per a res i només els hi quedarà el consol que hauràn pogut arribar a la final eliminant a la pitjor Itàlia dels últims anys, la millor Rússia en molt de temps, d’una Suècia molt insuficient a la demanda de futbol que se li demanava i a una Grècia que no té res a veure amb la Grècia campiona del 2004.

Però bé, aquest és el meu pronòstic, que me’n dieu vosaltres? (Seria gaire de demanar que si comentéssiu fós per explicar la vostra visió del partit i no un burd comentari amb una sola paraula?: PODEMOS)

 

 

Què guanyi el millor.

Avui faré com el del fotolog dels acudits i penjaré el millor acudit que he escoltat mai, després de la semifinals en que ha passat a la final de la eurocopa Espanya contra una Rússia que jugava molt millor que la Roja fins al gol del Xavi, el Franky m’ha dit pel TS que Espanya era la millor sel·lecció del mon

 

JAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJA

JAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJA

JAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJA

JAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJA

JAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJA

JAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJA

JAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJA

 

 

Merci Franky per alegrar-me el dia, Espanya ha sigut millor, però com diu la dita qui riu últim riu millor!

 

 

Diumenge: Alemanya – Espanya

 

 

 

 

 

 

PODEMOS?

JAJAJAJAJAJA

Vinga va que avui s’acaba el somni roig

 

Avui, és el vostre dia, si elimineu a aquests matats que creuen que són els millors i només tenen un grup diferent de jugadors de diverses nacions i ètnies que només juga “be” al seu pais i amb la seva afició més radical, per desgracia, part de catalunya entra dins d’aquest grup de seguidors de la roja. Russos, avui és el vostre dia, els guanyeu i esteu a la final, ja vau demostrar que sabeu fer-ho bé contra Holanda, feu-ho avui millor encara!

Gora Celtics!

Després d’un sisè partit trepidant però no per això complicat per l’equip dels irlandesos, els Bolton Celtics s’han convertit en els nous campions de la NBA, amb un  Paul Pierce impressionant que ha jugat gairebé 2 partits seguits sense descans (el final del 4t partit, to el 5è sencer i els tres primers quarts del partit de la victòria final), un Kevin Garnett brutal fent cistelles increïbles i amb una autènica metralleta a fora de la línia de 7 metres, el senyor Ray Allen!

Bé, deixem les coses clares l’espanyolet del gasol no l’ha gunyat o sigui que ja és quelcom a cel·lebrar, i aquesta nit es decideix el final del grup de la Roja  i jo crec que passarà Suècia i sense cap tipus de problema, ahir la sel·lecció Italiana va demostrar perquè és una de les millors del món i sense fer absolutament res.

Aquest Jun està sen que te cagaaaaaS!!

puto fotolog i putos espanyols!

Ja hi som una altra vegada, els fills de puta dels administradors del fotolog me l’han tancat simplement per ficar una de les meves múltiples tonteries, simplement perquè se me’n va la bola i poso una tonteria de tant en tant ja tenen el dret a tancar-me un medi cibernètic per a posar-me en contacte amb la gent que m’estimo, sort en tinc de tenir aquest format de wordpress que em permet de fer el mateix que el fotolog però molt més guapo.

Bé, aquest fotolog, el /stjimmy91 me l’han tancat per fer una sàtira broma contra la sel·lecció espanyola en que sortia una jove fan de la sel·lecció sueca fent-li una felació a una puta polla de plàstic (posaré la foto aqui  també per veure si també em tanquen el blog), però no, aquesta és una imatge que pot influendiar a algú d’alguna forma negativa, ara tots els nens del pais aniran amb polles de plàstic pel carrer fotent-se-les per la boca i tots tant feliços com sempre menys els del PP, els de la COPE i els grans moralistes espanyols, l’esglèsia catòlica.

Bé, al final la sempre positiva ROJA! va aconseguir la victòria per la mínima contra la sel·lecció dels xarrupa-escrots plastificats, no vaig pder veure el partit perquè estava estudiant castellà però ja vaig sentir una colla de petards per aqui i uns quants crits de gol, la veritat es que em sap greu que cada vegada hi hagi més gent que segueixi aquest pobres ilusos que amb el seu crit de PODEMOS es van creant ilusions que sempre acaben en un no res.

Bé, això no és cert, el problema es que no s’aconsegueix que els espanyols guanyin l’eurocopa, sinó que s’aconsegueix que es tanquin els fotolog’s dels catalans per a donar suport a la sel·lecció rival, això si que es una gran victòria si senyor!

Festa de la cirera…

Aquest cap de setmana, després d’haver viscut una de les pitjors setmanes acadèmicament parlant de la història m’he traslladat a un altre lloc de la galàxia, aquest cap de setmana he viscut a un lloc on arribaves al camp de futbol i enlloc de trobar-te esportistes thi trobaves tot de billy’s amassacrats a olles, a on per una patadeta podies deixar a un noi que tenia proves físiques el dia següent K.O., un lloc on les ties et demanaven rotllo i tu els hi deies que no, un lloc on les olles eren ASAk!!!! un lloc on pillaves la taja del mil però no treies la papa, un lloc màgic a on es perdien les coses però de veritat no les perdies, un lloc on els que no eren d’aquell poble s’hi volien quedar,  un lloc on podies dormir 3 hores i després anar a entrenar a un grup de nens eixelebrats la gran majoria amb un ressacón del mil i que al final veies que acabàven pel terra, un lloc on mangaves patates a sak però no et deien res perquè tenies prioritat, un lloc on es podia dormir fins les 7 de la tarda i et venien a despertar els teus amics amb més ganes de festa que mai, un lloc on tocaven rock al mig del carrer i es feien les olles a sota del foc, un lloc on quan es cridava no passaran ens hi arriscavem la pell, un lloc on havies de fer 3/4 d’hora de cua per un miserable entrepà, un lloc on t’hi podies prendre cubates a sak tranquilament, on tocàven sKa(Orquestra Mitjanit, els de la foto) fins ben tard (i a sobre el tocàven bé), un lloc on mentre liaves et tocaven la teva cançó i havies de fer olles amb mig maik a la mà, un lloc on et foties san hilari’s amb la familia, un lloc on podies seure a bancs invisbles, un lloc on et podies passar 3 hores jugant al buscamines tope de cegu, un lloc on a la tarda del diumenge també s’hi sortia, un lloc on hi havia concerts de preadolescents cachondes, un lloc on no trobaves ningú per matar una L, un lloc on els teu col·legues venien a la nit a bucar-te i al final es quedaven a casa.

Aquest cap de setmana he viscut al paradís.

Toxicity

Aquests personatges són una realitat molt gran, són uns putos cracks i aquesta cançó, ja escoltada unes 4 vegades aquesta tarda a causa de la meva falta de warrock per la ocupació per part de la dona de la neteja del menjador ha fet que penses uns 3 minuts en el nostre planeta.

Fixeu-vos, quan va nèixer la terra tot era un ambient del pal “locus amoenus” (Paridas que explica la Rosa Vela però que se’t queden al cap perquè sinó te’n quedes sense) i ara, mireu com està ara, deixada, contaminada, trepitjada cada vegada més per aquests grans invents que ens permeten mourens a grans velocitats, afeitada totalment dels seus boscos, i arrasada per ciutats que multipliquen els resultats de tots els efectes anteriorment esmentats. Algú em pot explicar que passa?! Algú em pot explicar perquè em jugat a ser deus i ens hem anat passejant pel nostre planeta fent el que voliem i anar creant cada vegada més i més?!

L’ego humà és difícil d’explicar però té molta part de culpa d’aquesta catàstrofe. Guerres, destrucció, terra, remordiments i odi, és possible que només ens quedi això pel nostre futur?

No seria gens estrany!

Algún dia hauré de penjar algo d’Envidia kotxina, allò si que t’obre els ulls de bat a bat.

 

PD: Quan aconsegueixi treure la foto que vull penjar hi haurà un escrit dignament maco en aquest blog.

No us el perdeu.

Demencial!

 

Deu meu, aquesta nit he vist una pelicula anomenada “Hostel” que tracta de la història de dos joves universitaris americans que se’n van a fer un viatge d’aquests que es consideren innolvidables per europa amb un feix de billets i les seves motxilles, després de coneixer certes persones acaben atrets pel cartell publicitari que esmenta que a cert lloc d’Eslovenia hi ha un hostal ple de ties bones que estan desesperades per trobar un tio per fotre un clau, lògicament hi van, però enlloc de noies hi troben un grup organitzat que té una funció un pèl peculiar, proporcionar un esser humà i certs artilugis cirúrgics a un home que previament ha pagat per això per després poder-lo matar al seu gust.

Lògicament, quan ha acabat la pel·licula m’he quedat traumatitzat, hi ha persones que són capaces de mutilar i posteriorment matar pel simple fet de passar-s’ho be. Me n’he anat a dormir, però no podia, no parava de pensar en aquests tipus de persones que, diem-ho, estan malalts. Doncs m’he llevat ara, a dos quarts de 3 i dic, bé, anem a buscar algun tipus d’informació sobre aquesta pel·licula. No us ho creureu.

Aquesta pel·licula, dirigida per Eli Roth, un dels grans directors del cinema de terror, jo pensava que estava extreta d’aquesta ment, la d’aquest director que, pel que jo pensava fa uns 10 minuts, devia tenir algún tipus de demència per a crear aquest tipus d’atrocitats, però no, el més fort de tot és que està basada en fets reals!

Pel que sembla hi ha cert lloc a Tailandia que per 1000 dolars et donen el GRAN plaer de tancar-te a una habitació amb una pistola carregada i una persona, ja sigui home o dona, verge o puta, monja o pedòfil, a la qual pots matar.

 

De debò una vida humana és tan miserable que es pot vendre per 1000 dolars?

Per favor! Esperem que la demència del ser humà, tard o d’hora, deixi de rondar per l’aire el qual respirem, que no hi hagin més atrocitats d’aquestes. Clar que, si comencem a pensar en atrocitats jo em pregunto (i posaré un exemple, potser poc conegut, n’hi ha molts altres, però poso aquest per informar-vos i perquè entengueu el que vull explicar) Perquè a hores d’ara el poble turc encara no ha ni demanat perdó al poble armeni? Recordem que els turcs es van carregar a milers d’Armenis a principis de segle simplement per la simple raó que havien de demostrar al món que eren superiors.

Reflexionem-hi.

Etí aborrí!!

Porto gairebe 2 hores preguntant-li a mun pare com es poden penjar videos, fotografies o cançons al blog i no para de dir-me altres coses menys les que li demano, a sobre estic molt rallat per la merda de treball de la choncachonda i estic cansat del concert d’ahir, per sort ara podré anar a veure el barça B contra el Murcia i s’hi juguen mitjanament bé és possible que fins i tot no m’adormi al sofà (però això ho veig molt poc probable)

 

Per cert, aqui em diu que han entrat 145 persones al meu bloc, ÉS IMPOSSIBLE, ni tan sols conec a 145 persones, jajajajajajajaja!! Bé, de totes maneres, merci per entrar-hi de tant en tant!

mirallet mirallet…Qui sóc?

Hola gent,

Avui, aprofitant que mirava fotos antigues de l’ordinador, m’he fixat que estic molt més gras que quan me les vaig fer, però, de totes formes, tampoc m’hi he capficat pas, he recordat que en aquella època de quan em cuidava, anava al gimnàs i feia esport estava molt emparanoiat per l’aspecte físic, i ara, que és quan menys em cuido, no hi penso gens i no m’importa gaire el tema.

Lògicament, després de veure-ho m’he preguntat, la gent pensarà com jo? I m’he dedicat a fer una pregunta a tots aquells que em trobava connectats al msn, Quan peses?

L’objectiu d’aquesta pregunta era saber si em respondrien directament i em respondrien a una pregunta de 2 paraules, o si, ben al contrari, abans de preguntar-m’ho em preguntarien el perquè d’aquella pregunta.

Ho he fet d’aquesta manera perquè he pensat que si la gent estava en la mateixa situació que jo ho respondrien directament ja que no els hi importaria gens dir-ho, sense vacil·lar, el problema, segons alguns dels enquestats, ha sigut que els hi ha sorprès molt la pregunta i per això m’han preguntat el perquè, però jo crec que si m’han preguntat el perquè és també perquè els preocupava el que en faria jo de l’informació que obtingués, i per tant, ja pensaven en si dir-m’ho o no, i això jo ja ho considero un petit complexe contra la teva realitat.

Els resultats de la meva enquesta han sigut:

de 17 enquestats, 7 m’han respost directament el seu pes, tot i que després m’han preguntat, encuriosits, el perquè de tal pregunta, només un individu, un argentí que ni tan sols sé com es diu, m’ha respost i no s’ha preocupat el perquè. Les altres 10 persones m’han preguntat el perquè, i després algunes d’elles m’han dit que si ho haguéssin sabut abans m’ho haguéssin dit, però la por a explicar la realitat els ha traicionat.

D’altra banda, estic molt orgullós d’haver fet aquesta enquesta ja que m’ha quedat clar que menjar-se el cap per una cosa tan superficial com la teva imatge és una pèrdua de temps, acabo de tenir una llarga conversa amb el cosí del Kevin, un person defensor d’una Espanya unida, i diria que ha sigut una de les converses més interessants que he tingut desde que tinc l’ordinador, demà, si tinc algo de temps (segur!) la penjaré. Bé, de totes formes catalans i catalanes, us recomano no estar gaire estressat pel tema del pes, jo, per no anar més lluny vaig estar molt emparanoiat per aquest tema, i ara estic la mar de bé i recordo rient-me de mi mateix aquells temps em que em quedava sense samarreta davant del mirall del rebedor i em preguntava a mi mateix, mirallet mirallet..Qui sóc?

Increïble!

Encenc el messenger, obro els correus no llegits i me’n surt un de wordpress, vaig a mirar-lo pensant que ja me l’haurien tancat, i,,, SORPRESA!

TINC UN ALTRE BLOG!!

http://joanmallo.wordpress.com

No sé d’on ha sortit, suposo que l’ha creat mun pare, si has sigut tu, merci! Per cert, l’altre dia em vaig equivocar en dir-vos l’adreça del blog de mon pare, és: http://rogermallo.wordpress.com i el del meu avi http://jesusmallo.blogspot.com, per si el voleu visitar (la veritat és que no està gens malament, els malló no escribim gens malament, fins i tot tenim un escriptor a la familia, jojo, que cracks! ^^).

Doncs bé, aquesta setmana la tinc un pèl estressant, exàmen d’educació física, d’anglès, fer el treball de filosfia,,, no està gens malament ehh!

Però em queda el consol que el divendres hi ha el concert de Revolta21, a veure si trobo a on es fa, que hi ha moltes ganes d’anar-hi.

Benvolguts Catalans, he arribat al món dels blog’s!

Bones Catalans,

Estreno aquest blog amb l’intenció d’expressar les meves idees i difondre-les a tot aquell que les vulgui llegir, però, ja us adverteixo ara que no callaré, o sigui que aneu-vos acustumant a passar per aqui a deixar la vostre ehh.

Ara, siguem sincers, no tinc gaires ganes d’escriure, estic mirant el partit entre el Saragossa i el Madrid (de moment 2-2, min87), vinc d’un cap de setmana bastant carregat i estic cansat.

Per començar amb bon peu li donaré les gràcies al meu pare (http://rogermllo.wordpress.com) per haver-me ensenyat aquest format i canviar de costums (abans només utilitzava el format fotolog, però després d’haver-me’n tancat 6 per expressar les meves idees ja en començo a estar fins als nassos), gràcies per ensenar-me mes o menys el seu funcionamennt, però sobretot, gràcies per haver-me format així, estic molt orgullós de ser català i culé i to això m’ho has ensenyat t, o sigui que, per enèssima vegada, te’n donc les gràcies per haver-me criat així.

Visca la terra! ||*||