Toxicity

Aquests personatges són una realitat molt gran, són uns putos cracks i aquesta cançó, ja escoltada unes 4 vegades aquesta tarda a causa de la meva falta de warrock per la ocupació per part de la dona de la neteja del menjador ha fet que penses uns 3 minuts en el nostre planeta.

Fixeu-vos, quan va nèixer la terra tot era un ambient del pal “locus amoenus” (Paridas que explica la Rosa Vela però que se’t queden al cap perquè sinó te’n quedes sense) i ara, mireu com està ara, deixada, contaminada, trepitjada cada vegada més per aquests grans invents que ens permeten mourens a grans velocitats, afeitada totalment dels seus boscos, i arrasada per ciutats que multipliquen els resultats de tots els efectes anteriorment esmentats. Algú em pot explicar que passa?! Algú em pot explicar perquè em jugat a ser deus i ens hem anat passejant pel nostre planeta fent el que voliem i anar creant cada vegada més i més?!

L’ego humà és difícil d’explicar però té molta part de culpa d’aquesta catàstrofe. Guerres, destrucció, terra, remordiments i odi, és possible que només ens quedi això pel nostre futur?

No seria gens estrany!

Algún dia hauré de penjar algo d’Envidia kotxina, allò si que t’obre els ulls de bat a bat.

 

PD: Quan aconsegueixi treure la foto que vull penjar hi haurà un escrit dignament maco en aquest blog.

No us el perdeu.