Hola gent,
Avui, aprofitant que mirava fotos antigues de l’ordinador, m’he fixat que estic molt més gras que quan me les vaig fer, però, de totes formes, tampoc m’hi he capficat pas, he recordat que en aquella època de quan em cuidava, anava al gimnàs i feia esport estava molt emparanoiat per l’aspecte físic, i ara, que és quan menys em cuido, no hi penso gens i no m’importa gaire el tema.
Lògicament, després de veure-ho m’he preguntat, la gent pensarà com jo? I m’he dedicat a fer una pregunta a tots aquells que em trobava connectats al msn, Quan peses?
L’objectiu d’aquesta pregunta era saber si em respondrien directament i em respondrien a una pregunta de 2 paraules, o si, ben al contrari, abans de preguntar-m’ho em preguntarien el perquè d’aquella pregunta.
Ho he fet d’aquesta manera perquè he pensat que si la gent estava en la mateixa situació que jo ho respondrien directament ja que no els hi importaria gens dir-ho, sense vacil·lar, el problema, segons alguns dels enquestats, ha sigut que els hi ha sorprès molt la pregunta i per això m’han preguntat el perquè, però jo crec que si m’han preguntat el perquè és també perquè els preocupava el que en faria jo de l’informació que obtingués, i per tant, ja pensaven en si dir-m’ho o no, i això jo ja ho considero un petit complexe contra la teva realitat.
Els resultats de la meva enquesta han sigut:
de 17 enquestats, 7 m’han respost directament el seu pes, tot i que després m’han preguntat, encuriosits, el perquè de tal pregunta, només un individu, un argentí que ni tan sols sé com es diu, m’ha respost i no s’ha preocupat el perquè. Les altres 10 persones m’han preguntat el perquè, i després algunes d’elles m’han dit que si ho haguéssin sabut abans m’ho haguéssin dit, però la por a explicar la realitat els ha traicionat.
D’altra banda, estic molt orgullós d’haver fet aquesta enquesta ja que m’ha quedat clar que menjar-se el cap per una cosa tan superficial com la teva imatge és una pèrdua de temps, acabo de tenir una llarga conversa amb el cosí del Kevin, un person defensor d’una Espanya unida, i diria que ha sigut una de les converses més interessants que he tingut desde que tinc l’ordinador, demà, si tinc algo de temps (segur!) la penjaré. Bé, de totes formes catalans i catalanes, us recomano no estar gaire estressat pel tema del pes, jo, per no anar més lluny vaig estar molt emparanoiat per aquest tema, i ara estic la mar de bé i recordo rient-me de mi mateix aquells temps em que em quedava sense samarreta davant del mirall del rebedor i em preguntava a mi mateix, mirallet mirallet..Qui sóc?
