Terrassa, Mala raça!

Després del meu gran error del dissabte en equivocar-me de dia en el concert d’Obrint Pas a Igualada estava molt deprimit i amb ganes de tornar al poble ni que fós per no fer res, però al conectar-me una estona a la tarda la Núria em va dir que hi havia un concert dels valencians a Terrassa i que ella hi aniria, OPORTUNITAT PERFECTE!

Era la oportunitat perfecta per a veure els OP

Era la oportunitat perfecta per a veure els OP

No la podia pas desaprofitar, o sigui que em vaig passar la tarda buscant combinacions de trens, la localització del concert, com moure’s per allà, etc. Total, que un parell d’hores abans de marxar la Núria m’envia un sms dient-me que ella no hi aniria (meeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeerda!!!) però jo ja estava massa emocionat com per deixar-hi d’anar i després d’insistir una miqueta mon pare, ma mare i els avis no van tenir cap inconvenient en deixar-m’hi anar amb la condició que m’anéssin trucant cada dues hores, es que clar, el pla era anar allà a veure el concert i com que no tenia amb qui tornar quedar-me per allà Terrassa esperant a que passés el primer tren. Vaig arribar a la ciutat egarenca a les 22:00h i després d’un petit sopar i de coneixer un grupet d’un noi que es deia Bernat i un parell de mosses que no es van dignar ni a dir-me el seu nom vaig anar cap al primer concert, Kayo Malayo es diuen, ostres, que serà? Primer em vaig quedar miran-t’ho desde fora i com que veia que allò s’animava perquè era com una mena de mescla entre rumba-ska-punk m’hi vaig apuntar, a la primera olla, la ampolla d’aigua de litre i mig que m’acabava de comprar va rebentar i em va mullar tota la motxilla així que vaig decidir de deixar-li a una noia que estava apalancada a la primera fila i me’n vaig anar a fotre olles, amb lo cego que anava no em vaig enterar que estava a un concert fins a la última o la penúltima cançó. Al acabar-se el primer concert em vaig quedar mig empanat per allà al mig, no sabia que òsties fotre i quan anava a marxar per prendre algo sento una mica de música i a tornar ràpid cap a les olles, era OBRINT PAS, i començaven amb un “gran circ dels invisibles” bestial, després “Més lluny”, “benvinguts al paradís”, “avui com ahir”, “caça de bruixes”, “no tingues por”, “del sud”, “el cant dels maulets” o “Som” van ser les cançons que em sabia i per tant m’hi vaig deixar la veu.

Al acabar-se encara em faltaven tres horetes per marxar així que vaig anar a fer un lliret, i em vaig dedicar a fer una volta turística per la Terrassa nocturna, tenia el seu encant però no hi havia ningú, els problemes van arribar a les 3, quan després de passar per una plaça uns tios em van començar a perseguir, em vaig girar per a veure que volien i em van demanar tabac, al treure els pitis per donar-li al pobre yonki que me’n demanava em van demanar pasta i al negar-m’hi em van agafar pel coll, m’hi vaig tornar però ells eren dos i un m’agafava pel coll, tot i que li podia haver trencat la cara perquè el fill de puta era un demacrat mental per la heroina de collons, però jo estava espantat per la situació així que vaig demanar ajuda, per sort, uns musculitos van passar per allà i un d’ells era policia, van agafar al més yonki dels dos i l’altre  va escapar, al trucar la policia perquè vingués a empresonar el fill de puta que m’havia intentat robar va apareixer l’altre individu amb un ganivet de 18 cm amenaçant-nos de matar-nos si no deixavem en pau a son germà, lògicament vaig fugar per potes, no es que m’agradi gaire que m’apunyalin… i el tarat mental del ganivet va perseguir els altres tres nois, uns 5 minuts després vaig tornar per a veure el que passava i em vaig trobar tot de cotxes patrulla al mig del carrer i agents emmanillant als demacrats mentals que m’havien intentat atracar, qui ho havia de dir, després d’amargar-me una mica l’existència feia 6 mesos, la policia havia fet una cosa bona per mi, salvar-me!

Mossos en plena acció

Mossos en plena acció

Vaig haver d’anar a fer la denuncia i a urgències perquè m’havien fet mal al coll, per sort, no va ser res i només hauré de portar un collarín durant uns 3 dies, però m’he passat 5 hores entre policia, a quarts de set ha arribat mon pare, hem fet la denúncia i d’aqui uns dies hauré d’anar al forensce (no sé com s’escriu) a que vegi les lesions que m’han causat aquells subnormals i si encara em duren per agressió a un menor i intent d’homicidi han dit que a aquests pallassos els hi poden caure com a mínim 5 anyets, el que passa es que no s’estaràn més de 2 anys a l’ombra, aquests subnormals els hi sortirà el cigarro més car de la història, pagaràn pel que m’han fet!

Anuncis

2 Respostes to “Terrassa, Mala raça!”

  1. anneeTaa ||*|| Says:

    jajajajaaa

    et van veure amb ara de tonto…es el que passa!

    XD

    ets boníssim tio, et pasa cada cosa…

    jajajaaa

    Un PetÓ Joan!

    T’estimo!

    anneta ||*||

  2. Xato, estic molt disgustat amb tu. Jo no he arribat a quarts de set. He arribat a les 5’40 a Terrassa i a les 6’10 a la comissaria de la Guàrdia Urbana. Un respecte, eh!!
    Escolta, mosso, has viscut una experiència desagradable i fotuda. Te n’has sortit bé perqué has actuat correctament. Realment m’has demostrat que es pot confiar perfectament amb tu. Ara el que has de fer és dormir, descansar, i fer cas als metges. Ok? I tot i que ara et pugui semblar dur, pensa que els qui t’han atracat es mereixen compassió. Ells ha no tenen solució… crec que el que ha dit la policia és veritat. I és molt trist, sobretot per ells. Tu, mosso, ho superaràs sense problemes, i t’en fotràs amb el temps. Ells no. Au, mosso, bona nit!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: